Les TIC i la seva inserció dins la política educativa

La present entrada pretén contextualitzar tot el s’ha reflexionat fins a dia d’avui: com influeixen les polítiques institucionals en les noves tecnologies a l'educació. La realitat que ens trobem en l’actualitat ve marcada pels canvis substancials en les polítiques institucionals.  Arrel això, em pregunto què és el primer que ens ve a la ment al parlar de polítiques, de lleis o de projectes educatius?

 Partint de la pregunta anterior,  podria resumir-ho amb les paraules controvèrsia i drets. Ambdues penjades de la mateixa branca, en el sens, que podem adonar-nos que les lleis educatives són subjectes contínues de millora que busquen uns objectius dels drets de les persones coincidint o no amb les de la societat.

Drets de les persones i controvèrsia lleis = Educació

  https://www.flickr.com/photos/7933170@N03/2893758048/

 Si parlo del sistema educatiu i com ha influït en la incorporació de les TIC en aquest àmbit sento que he de parlar  del seu inici, fent una breu incisió.  Abans de la lectura del tema ubicava que la primera vegada que es podria haver incorporat un ordinador a l’àmbit formal (escola) seria aproximadament al voltant del final del segle XX, tot atenint a la Societat de laInformació i a la velocitat en que ella ha evolucionat, i certament no anava mal encaminada, més concretament la situaríem al voltant dels anys 70.  

 Partint de dades reals i verídiques com la lectura de Manuel Area qui cita  a Cuban (2001) ens manifesta que la incorporació d’ordinadors dins les aules vénen justificades per “la adecuación del sistema escuela a las características de la sociedad de la Información; preparación de los niños y jóvenes antes las nuevas formas culturales digitales; incremento de la mejora de la calidad de los procesos de enseñanza; innovación de los métodos y materiales didácticos”.  Em manifesto d’acord amb aquesta aportació: metodologia constructivista, les multialfabetitzacions adquirides pels alumnes i l’adaptació a les noves sol·licituds educatives. Però el veritable problema, resideix en que, per exemple a Espanya, una vegada que els ordinadors eren incorporats en l’àmbit educatiu l’ús que se’n feia era contrari als objectius que planteja l’anterior autor. Per aquest motiu, em pregunto: quina finalitat residia que les lleis (com la LOGSE)  redactin la “revolució informàtica” quan a les aules ,  no es compleixen d'acord amb els objectius plantejats? Aquesta situació deixa clar que resideix un ús tradicional traspasat a les noves tecnologies: Ensenyament Assistit per Ordenador (EAO, Manuel Area p.2)envers funció educativa . Per aquesta raó i des de la meva perspectiva, les noves tecnologies són un canal important d’ensenyament-aprenentatge, que ofereix una gran oportunitat pels infants (i adults) per enriquir-se de manera crítica connectant els sabers per a créixer com a futurs ciutadans. 

Esquema realitzat conjuntament a classe

 

Per un altre costat, l’era Internet (segle XXI) ha suposat un punt important de referència en l’evolució de les TIC, en la formació dels docents i de programes centrats amb elles. Però que succeeix? Com a agents educatius que serem hem de ser un model, tenir clar les nostres idees i possibilitats,  decidint quines possibilitats oferim a les TIC i  als alumnes. 

Esquema dels programes institucionals del segle XXI

Continuant en la mateixa línia, un programa important en Educació ha estat el Escola2.0.  Consegüentment, parlar d’escola 2.0 suposaria rompre amb les barreres establertes amb l’accés, i ser una aula connectada, oberta i a tots els agents (família i escola) intercanvien aprenentatge i comunicació. D’aquest mode, el que manca, no és que siguin únicament les institucions polítiques les responsables sinó que és necessita el treball col·laboratiu entre aquesta i l’escola-família. Des del judici personal, el fet de conèixer de primera mà quines són les opinions dels responsables principals a qui afecten les noves tecnologies en l’àmbit educatiu, ajudaria notablement a poder aconseguir una cohesió, i que els altres partits no variïn de política cada cop. Tret que també ho esmenta la lectura de Sanabria, A.  i Area, M. En el cas de les Illes Balears, dit programa es conegut com Xarxipèlag 2.0 (2010, Govern de les Illes Balears ). Per complementar recomano visitar la pàgina de l’InstitutNacional de Tecnologies i de Formació del Professorat del Govern.

A continuació, he considerat oportú, reflectir i contrastar quins són els objectius plantejats a nivell estatal i autonòmic.  

OBJECTIUS
A NIVELL ESTATAL (ESCOLA 2.0)	A NIVELL AUTONÒMIC (XARXIPÈLAG 2.0)
Dotar de recursos TIC als alumnes i alumnes i als centres: ordenadors portàtils pels alumnes i professorat i aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.	Avançar en la millora del rendiment acadèmic i personal de l’alumne.
Garantir la connectivitat a Internet i la interconnectivitat de l’aula dins de l’aula per a tots els equips. Possibilitat d’accés a Internet en els domicilis dels alumnes en horaris especials.	Afavorir la igualtat d’oportunitats d’accés a les tecnologies de la informació i a l’adquisició de competències digitals.
Promoure la formació del professorat tant en aspectes tecnològics com en aspectes metodològics i socials de la integració d’aquests recursos en la seva pràctica docent quotidiana.	Impulsar la societat del coneixement.
Implicar a alumnes i a las famílies en l’adquisició, custòdia i ús d’aquests recursos.	Implicar als alumnes i al professorat per poder anar més enllà del plantejament tradicional d’ensenyament- aprenentatge.
Generar i facilitar l’accés a materials digitals educatius ajustats a los dissenys curriculars tant per a professors y professores com pel alumnat i les seves famílies.

Davant d’aquesta comparació, dir que existeixen semblances en els dos nivells. Fet que indueix a pensar que s’està intentant anart per bon camí. Sempre podem fer més.

Quadre- Resum de l’Escola 2.0

 

Un dels exemples dels plans TIC  que més m’han cridat l’atenció per la seva implicació en el món educatiu  ha estat el canari, amb el Projecte Medusa. Ben és cert que abans de la lectura del Govern de Canàries, no era conscient del gran paper que aquesta comunitat estava portant a terme. 

OBJECTIUS
A NIVELL ESTATAL (ESCOLA 2.0) (*)	A NIVELL AUTONÒMIC (XARXIPÈLAG 2.0)	A CANÀRIES (PROJECTE MEDUSA) (*)
Dotar de recursos TIC als alumnes i alumnes i als centres: ordenadors portàtils pels alumnes i professorat i aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.	Avançar en la millora del rendiment acadèmic i personal de l’alumne.	Plantejar expectatives o fites del centres amb respecte a les TIC en l’àmbit de la comunitat educativa. Recollir les necessitats de formació de les TIC dels companys i companyes del centre i promoure la seva participació en les activitats de formació.
Garantir la connectivitat a Internet i la interconnectivitat de l’aula dins de l’aula per a tots els equips. Possibilitat d’accés a Internet en els domicilis dels alumnes en horaris especials.	Afavorir la igualtat d’oportunitats d’accés a les tecnologies de la informació i a l’adquisició de competències digitals.	Promoure i dinamitzar l’ús de les TIC en les centres; explicitar les accions de dinamització.
Promoure la formació del professorat tant en aspectes tecnològics com en aspectes metodològics i socials de la integració d’aquests recursos en la seva pràctica docent quotidiana.	Impulsar la societat del coneixement.	Formar al professorat del centre educatiu i també promoure la participació dels companys de centre.
Implicar a alumnes i a las famílies en l’adquisició, custòdia i ús d’aquests recursos.	Implicar als alumnes i al professorat per poder anar més enllà del plantejament tradicional d’ensenyament- aprenentatge.	Implicar als equips o comissions destinades a coordinar aquest treball i que l’equip directiu assumeixi la responsabilitat de liderar i recolzi a tots els grups de coordinació.
Generar i facilitar l’accés a materials digitals educatius ajustats a los dissenys curriculars tant per a professors y professores com pel alumnat i les seves famílies.	Facilitar l’ús personalitzat d’un ordinador portàtil a l’alumnat (model 1:1) i transformar les aules en aules digitals.	Plantejar-se expectatives en relació a la gestió del centre, i a la gestió dels recursos.

*Adaptació de la llengua original.  

Com a mode de síntesis, es podria dir que l’educació 2.0 s’emmarca dins de l’actual llei: la LOMCE (Llei Orgànica pera la Millora de la Qualitat Educativa). Aquesta pretén aconseguir que tots els objectius anteriorment esmentats siguin portats a la pràctica millorant les condicions dels alumnes en igualtat i arribant al seu màxim potencial, entre altres. Tot i que hi ha perceptibles millores, Jurjo Torres en la xerrada “La otra cara de la LOMCE” ens va apropar a la realitat d’aquesta llei: retalls i reformes en diferents sectors, preparació propedèutica i evolució de la institució escolar. Us deixo un vídeo de Jurjo explicant sobre ella:

¿Es la LOMCE la solución a los problemas de la educación? - Jurjo Torres Santomé en V Televisión (24-09-2014) from Jurjo Torres on Vimeo.

El canvi en les polítiques institucionals en relació a les noves tecnologies resideix en l’esperit de millora i crític, i de treball col·laboratiu entre tots els agents implicats.

Alicia