La realitat que ens envolta com a éssers humans és clarament diferent de la
que vivien, per exemple, els nostres
pares. Actualment, i tenint com a punt de partida aquesta premissa, els contextos i les relacions que
s’estableixen amb l’entorn vénen lligades al món presencial i al gran poder que
tenen en les persones, les noves tecnologies (relacionada amb l’entrada
anterior, les web 2.0):
afectant la nostra vida i l’entorn personal més immediat. Aquesta situació
provoca que configurem el propi PLE
O “PERSONAL LEARNING ENVIORMENT”.
 |
| Esquema realitzat a primer a classe entre totes les companyes. |
Per començar
a reflexionar sobre el PLE, m’agradaria contextualitzar-ho fent una
mirada enrere. El per què d’això? Doncs, perquè va ser a primer de carrera,
quan vaig entendre el que suposava per una persona el seu PLE, i com ens feia
evolucionar com a persones crítiques en el món de la societat de la informació.
Retrocedim al passat?
El PLE l’entenc com un entorn de desenvolupament
de les persones que condueix al seu aprenentatge
autònom en situacions de la vida real al llarg de la nostra vida (de manera presencial o virtual=
tecnològica) a través d’eines o mecanismes
de lectura, de codificació d’informació
o a través de la reflexió de la realitat viscuda (informació complementada gràcies
a la lectura de Castañeda i Adell, 2013.
Per tant queda evident, que el meu PLE des de que anava a l’escola fins a l’actualitat
ha variat. El fet que el PLE es vagi
construint de manera progressiva, em fa adonar-me d’això. Ja que aquest es basaria principalment, en els agents
socialitzadors (la família, l’escola, els amics), i pels llibres de consulta i
mitjans de comunicació en paper. Aquests quatre contextos continuen sent-hi
presents en l’actualitat, malgrat que amb el que hi trobo una vertadera
evolució és amb el món virtual, el
qual em centraré en aquesta entrada. Per tal d'exemplificar-he fet un esquema.
Davant d’aquesta presentació, moltes qüestions esperen en el meu cap ser
resoltes, i que millor que aquest moment per a fer-ho: Com ha evolucionat el meu PLE? Què m’ha ajudat a ampliar-ho? Com ha
canviat la meva manera d’aprendre com a persona del segle XXI?De quina manera
he millorat l’aprenentatge amb l’ús de les eines? Quines estratègies de
reflexió he desenvolupat a partir de les eines?
 | ||
| Realitzat amb Gliffy |
En l’evolució del meu PLE em crida l’atenció com hi predominen les eines de relació i de creació/reflexió de
bloc (dos de les tres habilitats que defineixen Castañeda i Adell, 2013). Considero que és d’aquest mode, degut a
que en el dia a dia quotidià, empro amb bastant freqüència les xarxes socials i
eines pel bloc, com Photopeach o Scribd (evidència 1 i 2). Haig de dir que en
les dos eines anteriorment mencionades, tractava de fer conscient el que la
meva ment pensava en aquell moment. Ha estat gràcies a la presentació d’aquestes
eines per part dels docents universitaris (com els exemples anteriors) que he evolucionat bon part del meu PLE virtual.
Del que estic segura és que moltes de les eines les empraré com a futura docent.
Un altra canvi personal és relacionat amb l’accés a la informació (la tercera de les habilitats), ja que és
també molt present en el meu PLE. La meva curiositat, i l’entusiasme per
indagar, em fa voler estar informada. Ocasions que a vegades, desemboca amb la
recerca d’una pàgina o article de gran interès per a mi, on el comparteixo a
les xarxes socials. D’aquesta manera, podria concloure que la relació, la
creació i la lectura van íntimament lligades per la seva finalitat didàctica i
reflexiva. He trobat un vídeo molt enriquidor, on Adell i Castañeda ens expliquen el PLE i els E-portafolis des del punt de vista universitari.
De tot el PLE, m’agradaria fer especial menció a dos programes nous per a
mi i són GLIFFY i BUBBL.US. Ambdós
m’han sorprès, degut a que la seva utilització és senzilla i tenen una mateixa
finalitat: fer esquemes (com el del PLE, amb el primer). La primera vegada que
els vaig obrir, no sabia que esperava d’ells, mentre em deia, “Investiga, prova i busca no tens res a
perdre”.
 |
| Provar hauria de ser com l'aigua quan es mou, no es cansa mai. |
Prenent com a consideració els paràgrafs
anteriors escrits, he arribat a la conclusió que atenint als components que
Adell i Castañeda ens acaben d’exposar (llegir, reflexionar i compartir), en la
part on m’he trobat que més he avançat ha estat en la creació i utilització de les eines. Com la utilització de mecanismes
de manera constructiva. Estant
completament d’acord, amb que per fer-ho cal tenir actitud i valors (Adell i Castañeda, 2013) cap al que fem. Un clar
exemple, el BLOC. Tots
aquests canvis han generat un canvi positiu en mi.
He trobat evident que aquests valors i actituds són clau per a les
persones, així com a nivell educatiu. Gràcies a la realització del PLE he reflexionat
sobre la metacognició de la tecnologia, resolent dilemes que em plantejava,
compartint la meva experiència amb els “altres” (Cobo, C) i tractant de que “les tecnologies deixin de tenir un paper
merament instrumental dins de l’educació” (Castañeda i Adell, 2013).
Com a mode de conclusió, no és gens fàcil admetre que considero que disposo
de mecanismes per a les noves eines que es van creant, però que ... "La simplicidad de las cosas no depende de
ellas, sino de la complicación de las personas.(Jorge Luis Oviedo)". Aquesta
frase em dóna molt que pensar: Realment som nosaltres els complicats en quant a
aprenentatge es refereix? Qui decideix la complexitat o la senzillesa del
nostre entorn d’aprenentatge? El que tinc clar és que sí he arribat fins aquí, la
senzillesa, tot és possible. Tota aquesta sèrie de preguntes, m’han conduït a
veure que possiblement, i darrere de tot s’està començant a canviar la manera
d’aprendre de les persones del segle XXI.
Alicia
